Monday, November 3, 2014

La meva planeta


"De mares dropes, filles treballadores; de mares treballadores, filles dropes" (la mare). 

"Inteligencia, mucha; memoria, mucha; voluntad, poca" (la monja). 

Prou que m'he espavilat amb la planeta que duia!

Saturday, November 1, 2014

Ara que hi penso


A MI

ARA que hi penso...
Tinc tantes coses entre mans. 
Feines urgents. 
No em recordava que també 
he de morir.

Sóc tan distret!
M’havia descuidat 
d’aquest projecte 
o m’hi aplicava 
sense gens de zel. 

A partir de demà 
repararé l’oblit. 

Volenterós, 
començaré a morir 
amb seny, entusiasme, 

esparpillament.

Joan Oliver (Pere Quart)

Saturday, September 13, 2014

LES TOMBES FLAMEJANTS





Fou una pàtria. Va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar: 
damunt de cada tomba un raig d’estrella,
sota de cada estrella un català.

Tan a la vora del mar dormia 
aquella son tan dolça de la mort, 
que les sirenes dia i nit oïa 
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d’albada 
i del fons de la tomba més glaçada 
fremí una veu novella el cant dels cants:

- Foc nou, baixa del cel i torna a prendre. 
Ja ha sonat l’hora d’esventar la cendra, 
oh Pàtria de les tombes flamejants!

Ventura Gassol i Rovira

 


Pàtria




L'economia? La política? La història? No! Sóc jo! A hores d'ara vull que Catalunya sigui independent per un únic motiu: el sentimental. 

Sempre he envejat els americans i els israelians el dia de l'Independence Day, orgullosos de la seva bandera. He admirat els esportistes d'arreu quan amb la mà al pit entonen amb emoció el seu himne nacional. Els francesos cantant la Marsellesa em fan esborronar. He reprimit el sentiment patriòtic durant anys per no res. S'ha acabat! Tinc una bandera i un himne i els vull "amb tots els ets i els uts que marca la llei". No hi ha marxa enrerre. Endavant fins a aconseguir-ho! 

L'any passat, quan anàvem cap a la Via Catalana i teníem una corrua de cotxes a l'entrada del poble a punt per marxar cap al nostre tram, van passar uns estrangers i ens van preguntar què passava que hi havia les carreteres tallades. Amb l'eufòria del moment, els vaig respondre calmosa i segura: "We are celebrating our Independence Day!" I tan tranquils tots!

En aqueix món dels sentiments, encara em queden moltes coses per resoldre; però per això és bonic fer-se gran, per anar endreçant temes que ajuden a envellir serenament i nets de cor.

Wednesday, May 28, 2014

Al cel



Aleshores jo, sense el pes de la carn,
em sentiré deslligat de mans.
I, si finalment resulta que n’hi ha,
aniré al cel, on passaré una llarga temporada.

La fi, de Cròniques de la veritat oculta
Pere Calders

Thursday, March 13, 2014

Comiat


Quan vaig néixer, a casa érem sis: el pare, la mare, el padrí Andreu, la padrina Maria, el tiet Andreu, germà de la mare, i jo. 

Els anys van anar passant i quan en tenia setze el padrí ja no hi era, la padrina havia envellit molt i el tiet tenia nòvia. La Maricarmen era una navarresa molt eixerida i, tal com havia de ser, venia de tant en tant a casa a veure'ns. No articulava ni una paraula en català i la padrina Maria no n'articulava ni una en castellà, justet s'entenien. La Maricarmen s'acomiadava sempre amb un: "Hasta luego!". Quan era fora, la padrina deia: "Deurà tornar d'aquí un rato aqueixa xica." I no tornava. La mare i jo tampoc no ho enteníem massa això del "Hasta luego!" en realitat, mai no ho havíem sentit; al cinema no ho devien dir, ja que aquest era dels pocs llocs on sentíem parlar en castellà. 

Cert és que jo tenia l'escolarització en castellà però de llenguatge coŀoquial, res de res. El comiat en castellà, per a nosaltres, era només "Adiós!". En la nostra manera de parlar català, això del "Adéu!" vingué tard. Les fórmules de comiat eren: "Adeu siau!, avant! o avant va! Diria jo.


Saturday, January 11, 2014

Pluja que cau


CANÇÓ DE PLUJA
 

No sents, cor meu, quina pluja més fina ?
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
Canten les gotes damunt la teulada,
ploren les gotes damunt del replà...
Gotes de pluja, gardènia que es bada...
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

¿No sents, cor meu, quina pau més divina,
amb la música dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d'aigua en els vidres quiets...
No sents, cor meu, quina pau més divina?

¿No sents, cor meu, que la pena se'n va,
dintre aquest plor de la pluja nocturna,
i les estrelles somriuen enllà?
Enllà somriu un mantell tot espurna...
No sents, cor meu, que la pena se'n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?

Josep M. De Sagarra
 

Follow by Email