Saturday, February 23, 2013

PLEDEJAR PER LA MEVA TERRA

Ahir era al metro i escoltava dues senyores dient:
"Has vist a aquests jueus encara amb les seves històries davant les Nacions Unides?
Quins empudegadors!"
És cert.
Som uns empudegadors.
Des de fa segles empudeguem el món.
És la nostra naturalesa, què hi voleu fer!
Abraham amb el seu únic D’u,
Moisès amb les Taules de la Llei,
Jesús amb la seva altra galta sempre llest per a la segona bufetada.
A continuació, Freud, Marx, Einstein,
tots eren intrusos, revolucionaris i enemics de l'Ordre.


Per què?

Perquè cap ordre, qualsevol que fos el segle, no podia satisfer-los,
Doncs ells sempre n’estaven exclosos.
Qüestionar, veure més enllà,
canviar el món per canviar-ne el destí,
aquest va ser el destí dels meus avantpassats.
És per això que són odiats per tots els defensors dels ordres establerts.

L’antisemitisme de dretes culpa els jueus per haver fet la Revolució Bolxevic.
És veritat, n’hi havia molts el 1917.
L'esquerra antisemita culpa els jueus de ser els amos de Manhattan.
És cert, hi ha molts capitalistes jueus.
La raó és simple:
la religió, la cultura, els ideals revolucionaris, d'una banda,
carteres i bancs, de l'altra,
són els únics valors transportables,
les úniques pàtries possibles pels que no tenen pàtria.
I ara que n’existeix una,
l'antisemitisme reneix de les seves cendres...
- perdó! de les nostres cendres -
i es diu antisionisme.
S'aplica als individus, s'aplica a una nació.




Israel és un gueto
Jerusalem és Varsòvia...
Els nazis que ens assetgen parlen àrab.
I si de vegades la seva mitja lluna es disfressa de falç,
és per atrapar millor l'esquerra a tot el món.
Jo, que sóc un jueu d’esquerres, no tinc res a veure amb certa esquerra
que vol alliberar tots els homes del món a costa d'alguns d'entre ells, perquè jo en sóc un d'entre ells.


D'acord amb la lluita de classes,
però també amb el dret a la diferència.
Si l'esquerra vol comptar-me entre els seus,
no ho pot fer sense el meu problema.
I el meu problema és que des de les deportacions romanes
del primer segle després de Crist,
hem estat menyspreats a tot arreu, marginats, perseguits, denunciats, aixafats, saquejats, cremats i convertits per la força.


Per què?

Perquè la nostra religió,
és a dir, la nostra cultura era perillosa.
Sí!

Alguns exemples...
El judaisme va ser el primer en crear el dissabte, el dia del Senyor,
és a dir, el dia de descans setmanal requerit.
Imagineu-vos l'alegria dels faraons, sempre amb una piràmide per acabar!

El judaisme prohibeix l'esclavitud.
Imagineu-vos la simpatia dels romans,
els principals majoristes de mà d’obra gratuïta de l'antiguitat!
Es diu a la Bíblia:
"La terra no pertany a l'home, sinó a D’u".
D’aquesta frase se’n desprèn una llei,
la de qüestionar automàticament
la propietat hipotecada
de la terra cada 49 anys.
Imagineu l'efecte de semblant llei sobre els papes de l'edat mitjana
i els constructors d’imperis del Renaixement!

Calia que els pobles no sapiguessin res.


Van començar amb la prohibició de la Bíblia,
després van venir les maledicències,
parets de calúmnies es van convertir en murs de pedra
i es van anomenar guetos.
De seguida fou la Inquisició, les fogueres, i més tard les estrelles grogues.
Auschwitz només és un exemple de genocidi industrial,
però hi hagué genocidis artesanals a milers.
N’hi hauria per tres dies anomenant tots els progroms
d’Espanya, de Rússia, de Polònia i del nord d'Àfrica.


A força de fugir, de moure’s, el Jueu anà pertot.
Extrapolem-ho i heus ací: No és d’enlloc.
Som entremig dels pobles com l’infant de la beneficència.
No vull ser adoptat.
Ja no vull que la meva vida depengui de l’estat d’ànim dels meus amos.
No vull ser un ciutadà-llogater.
Estic cansat de trucar a les portes de la història i esperant que sem digui: "Entra".
Torno a casa i m’esgargamello!

Sóc a casa meva sobre la terra i sobre la terra tinc la meva terra:
em fou promesa i serà mantinguda.


Què és el sionisme?
Es redueix a una sola frase:
"L'any que ve a Jerusalem".
No, això no és un lema del "Club Méditerranée".
Està escrit a la Bíblia,
el llibre més venut i el més mal llegit del món.
I aquesta oració es va convertir en un crit,
un crit que té més de 2000 anys,
i el pare de Cristòfor Colom,
Kafka
Proust,
Chagall,
Marx,
Einstein
i fins i tot del senyor Kissinger,
han repetit aquesta frase, aquest crit,
almenys un cop l'any, el dia de Pasqua.

Llavors, el sionisme és racisme?
No em feu riure!
És que "Dolça França, estimat país de la meva infància" és un himne racista?
El sionisme és el nom d’una lluita d'alliberament.

Al món, cadascú té els seus jueus.
Els francesos tenen els seus:
són els bretons, els occitans, els corsos, els treballadors immigrants.
Els italians tenen els sicilians.
Els Yankees tenen els seus negres.
Els espanyols, els seus bascos.

Nosaltres som els jueus de tothom.

Als que em diuen: "I els palestins?"
Jo responc: "Jo sóc un palestí de fa 2000 anys.
Sóc el més antic dels oprimits del món ".
Discutiria amb ells, però no els cediria el meu lloc.
Allà baix hi ha lloc per a dos pobles i dues nacions.
Les fronteres les hem de determinar junts.
Però l'existència d'un país no pot, en cap cas, excloure l'existència de l’altre,
i les opcions polítiques d’un govern mai no han posat en dubte l'existència d'una nació, la que sigui.

I per què Israel?


Quan Israel serà fora de perill,
triaré d'entre els jueus i els meus veïns àrabs
aquells que em siguin germans amb les idees.
Avui dia, he d'estar en solidaritat amb tots els meus,
fins i tot els que m'odien, en nom d'aquest enemic insuperable,
el RACISME.

Descartes estava equivocat:
Penso, per tant sóc jo, no vol dir res.
Nosaltres, fa 5000 anys que pensem, i encara no existim.
Em defenso, per tant existeixo.

Herbert Pagani

Text escrit l’11 novembre de 1975, en resposta a l'aprovació per l'ONU d'una resolució que equiparava el sionisme amb una forma de racisme.
Herbert Pagani va llegir-lo en viu a Europa 1, en el famós programa de televisió dels anys 70: "Le Grand Échiquier".

Traducció: M. Miró

Follow by Email